Eva Fiter Cirera és politòloga i diplomada en gestió i administració pública. Des de febrer de 2020 ocupa la gerència de la societat Pallarsactiu, SA.

Enquesta "Viure als Pirineus"

Què és Pallars Actiu? Pallarsactiu és una entitat públicoprivada que té com a objectiu promocionar, desenvolupar i influir en els interessos econòmics i laborals del Pallars Jussà i Sobirà. Ho fem potenciant les empreses establertes i l’emprenedoria amb el foment d’inversions, programes i projectes, tant d’iniciativa pública com privada, que generin la creació de riquesa i llocs de treball en benefici i projecció de les nostres comarques.

Amb quina finalitat es va crear? Pallarsactiu es va crear l’any 2013 per reforçar la cooperació entre empreses de diferents sectors econòmics, entre el sector públic i el privat. Es tractava de crear espais i instruments que permetessin generar, realitzar i gaudir amb èxit projectes de desenvolupament empresarial capaços de produir riquesa i benestar al territori. L’any 2017 es va ampliar al Pallars Sobirà, s’ha de sumar esforços ambdues comarques i així la missió de la societat en surt reforçada, per influir, i desenvolupar els interessos econòmics del territori. Aquí som pocs, 13.000 habitants al Jussà i quasi 7.000 habitants al Sobirà, en total 20.000 habitants i és per això que s’ha de treballar en xarxa i sumar aliances. La societat econòmica de Pallarsactiu és una bona eina per representar el sector econòmic pallarès d’ambdós territoris.

Vau optar per crear una societat de capital mixt. Per quina raó? Es va creure que una societat de foment seria una bona eina per ser dinamitzadora de projectes empresarials i per gestionar-los. A més de tenir veu pròpia com a tal i poder prendre decisions autònomament. També és important remarcar que és  una empresa on el capital privat és un 70% i el  30% és públic, on en els seus òrgans de decisió preval el sector privat però sempre amb la complicitat i col·laboració de les entitats públiques integrants. 

Pallarsactiu es va crear l’any 2013 per reforçar la cooperació entre empreses de diferents sectors econòmics, entre el sector públic i el privat.

Quines institucions en formen part? Som una gran família de 94 accionistes, 76 empreses privades i 18 ens públics, per això es fa difícil anomenar-los tots, per això us convido a entrar a la nostra pàgina web www.pallarsactiu.cat  i en ella trobareu part dels logotips de les empreses i entitats públiques que en formen part. Per destacar-ne alguns com el nostre president el Sr. Josep Gonzalez, també president de PIMEC, així com també en formen part el Sr. Carles Sumarroca, de l’empresa Agromillora, el Sr. Carles Rabaneda, de l’empresa Roc Roi,  el Sr. Josep Cervós, del Grup Cervós, l’Hotel Terradets, l’empresa elèctrica pirinenca PEUSA,… entre molts d’altres de sectors econòmics molt diferents. De l’àmbit públic comptem amb el suport d’ambdós Consells Comarcals i d’ajuntaments com el de Tremp o el d’Esterri d’Àneu, entre altres.

En quins sectors econòmics incideix més Pallars Actiu? Pallarsactiu incideix en els sectors econòmics més estructurals de les nostres comarques com és el sector primari i el de serveis, ara bé, això no impedeix que treballem altres sectors d’acord amb les inquietuds, demandes i oportunitats que hi hagi a la comarca. Ho fem sempre sent conseqüent en allò que es treballa, escoltant les demandes i necessitats dels sectors i buscant solucions.

Es va creure que una societat de foment seria una bona eina per ser dinamitzadora de projectes empresarials i per gestionar-los.

Per concretar, actualment estem treballant, entre altres, en tres projectes: el projecte d’explotació del producte de carn cinegètica, valorant el producte de la carn de caça arribant a transformar-la i comercialitzar-la; el projecte malteria artesana al Pallars, donant valor al’ordi pallarès i convertint-lo en malta. I també en el projecte tren dels cims; recuperació de l’antic carrilet d’Estany Gento, sent un producte turístic únic i singular perquè es troba a més 2000 m d’alçada, cosa que el convertiria en el tren turístic més alt. Pensem que aquesta infraestructura potenciaria el patrimoni industrial de Catalunya. Tots aquests projectes compten amb el suport i col·laboració de diferents empreses i institucions perquè puguin arribar a executar-se. 

Col·laboreu amb altres entitats pirinenques? Des de mitjans del 2020 col·laborem amb el Conselh Generau d’Aran  formant part de l’HèPic-Hub, una iniciativa pionera que té com a objectiu aconseguir la diversificació econòmica dels territoris de muntanya a través de la innovació de manera sostenible. També treballem amb les diferents institucions d’àmbit econòmic com són: Globalleida, Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Cambra de Comerç de Lleida i finalment també col·laborem en àmbit nacional amb PIMEC i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 

Pallarsactiu incideix en els sectors econòmics més estructurals de les nostres comarques com és el sector primari i el de serveis

Com veus el potencial econòmic dels dos Pallars? Els Pallars tenen un gran potencial econòmic en els sectors forts que són el primari i el terciari, sense oblidar el secundari creant indústries petites-mitjanes en l’àmbit de transformació agroalimentària entre altres. Els Pallars tenim una font de riquesa viva que és el seu territori, uns espais “verges” poc explotats, els quals n’hem de treure més rendibilitat, sempre amb el màxim respecte i sostenibilitat. La pandèmia ens obre noves oportunitats, és necessari reinventar-se i ara ho hem fet a una velocitat ingent. Els Pallars han d’atraure el talent, necessitem que la gent retornin o vinguin de nou a viure-hi i treballar-hi. El despoblament és un fet inevitable que hem de revertir amb tota la nostra força, les polítiques i ajudes europees ja van en aquesta direcció i el món rural ho hem de saber aprofitar i treure’n el màxim rendiment. Des de Pallarsactiu el que tenim clar és que treballarem per tal que el desenvolupament econòmic dels Pallars sigui el més beneficiós possible per les nostres empreses.

Com està afectant la pandèmia a les empreses pallareses? Als Pallars, la Covid-19, com a la resta de territoris de Catalunya, ha fet molt mal. Moltes empreses no han generat ingressos durant els dos/tres mesos de confinament total, i ara es troben en una situació de gran d’incertesa, no poden treballar amb normalitat i això suposa no poder recuperar-se. S’estan fent molts esforços per resistir. Amb les previsions actuals encara és difícil veure les conseqüències, el que sí és cert és que des de les administracions s’ha d’ajudar a les empreses perquè no hagin de tancar.

Els Pallars han d’atraure el talent, necessitem que la gent retornin o vinguin de nou a viure-hi i treballar-hi.

Segons l’enquesta que vàrem fer durant la pandèmia, al mes d’abril de 2020,  dirigida a les empreses pallareses un 26% preveien una pèrdua de més de 20.000 € fet que ocasionava una regressió en l’economia pallaresa, és cert que hi ha hagut una bona temporada d’estiu, però els tancaments de la tardor i aquest hivern fan que aquest 2021 es frenin les bones expectatives que s’havien vist a l’estiu.

El sector que més ha sofert la crisi és el turístic en el sentit més ampli, ara bé, s’ha de dir que aquesta temporada atípica d’estiu als Pallars s’ha treballat molt, amb una ocupació al mes d’agost quasi del 100% de la capacitat. Però si les ajudes no arriben veurem plegar definitivament molts autònoms i tancar empreses amb la consegüent pèrdua de llocs de treball.

La Covid19 ha obert una porta al món rural per frenar el despoblament, una oportunitat que els Pallars no podem desaprofitar.

I el futur del teletreball al Pirineu? Creiem que el teletreball ha arribat per quedar-se i és per això que des de Pallarsactiu hem fet una enquesta a la població catalana sobretot dirigida als que viuen en zones urbanes per veure si hi ha les ganes i possibilitats de fer un canvi de vida cap a rural i a la vista dels resultats, ens hem activat per promoure l’oferta a qui estigui interessat a teletreballar als Pallars.

La Covid19 ha obert una porta al món rural per frenar el despoblament, una oportunitat que els Pallars no podem desaprofitar, hem de treballar perquè els hàndicaps que tenim al territori, com és l’accés a les telecomunicacions en determinats nuclis i a l’habitatge pugui millorar-se. Aquesta és una realitat complexa que hem de superar per fer que els Pallars esdevinguin un lloc de referència per venir-hi a teletreballar i ajudar a vèncer així el despoblament rural.